Notícies

23
 
  • Inclou 165 actuacions de caràcter immediat, per fer front a situacions urgents, però també a mijà i llarg termini, per afrontar les situacions de pobresa estructural i la promoció de l’autonomia personal
 
  • El document respon a la necessitat de fer una planificació estratègica de les polítiques públiques, tenint en compte que redueixen de manera notable el risc de pobresa
 
  • El pressupost d’execució del Pla per al 2015 és d’1.066.311.880 euros
 
El Govern ha aprovat el Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya 2015-2016, un instrument que té com a objectiu reduir la pobresa i promoure la inclusió social a través de l’acció coordinada dels departaments i entitats de la Generalitat, i amb la participació d’altres agents econòmics i socials. El document recull un total de 165 actuacions, entre mesures immediates, per fer front a situacions urgents, i a mitjà i llarg termini, per afrontar situacions de pobresa estructural.
 
El Pla s’articula en 5 eixos d’actuació (un de prioritari i quatre de generals). Com a eix prioritari situa la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en la infància i l’adolescència. I, com a eixos generals, la cobertura de les necessitats bàsiques; l’ocupació; l’habitatge, i l’àmbit relacional i comunitari.
 
Cada eix desenvolupa 13 objectius estratègics i 165 actuacions d’atenció directa per fer front a situacions que requereixen una actuació de caràcter immediat, així com mesures i estratègies a mitjà i llarg termini, més preventives, per afrontar les situacions de pobresa estructural i la promoció de l’autonomia personal. Aborda, per exemple, factors estructurals com poden ser les barreres institucionals que afecten la igualtat d’oportunitats o la disponibilitat en l’accés als serveis públics, i factors individuals, com el desenvolupament professional i el nivell formatiu de les persones, l’estructura familiar o factors de tipus cultural, que són els causants de situacions de pobresa. Les accions s’han dissenyat amb un enfocament molt transversal, engloben diferents àmbits d’actuació com són els serveis socials, l’ocupació, l’ensenyament, l’habitatge, la salut o la justícia i situen la persona en el centre d’atenció. El document també inclou els indicadors de seguiment d’aquestes actuacions i el departament responsable d’executar-les. En total, per a aquest 2015, el pressupost d’execució del Pla és d’1.066.311.880 euros.
 
A banda d’aquestes actuacions, el Pla incorpora les mesures aprovades al Ple de la Pobresa i altres mesures que s’han tractat al Parlament de Catalunya. Així, s’hi han inclòs les mesures d’estiu destinades a infants i joves de famílies vulnerables, com l’increment del nombre de centres oberts que obriran els mesos d’estiu per oferir una atenció continuada a infants i adolescents en situació de risc social i que inclouen 2 o 3 àpats diaris per garantir una alimentació saludable i equilibrada (2.022 places en 70 centres oberts aquest estiu). També el reforç del programa l’Estiu és teu (amb 1.200 places becades per a nens i nenes de 5 a 16 anys en situació de vulnerabilitat), o els 600.000 euros addicionals que es destinaran a les federacions d'entitats d'educació en el lleure per a beques per a activitats d’estiu destinades a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.
 
També s’hi han incorporat mesures per atendre les persones sense llar, com l’elaboració d’un recompte de totes les persones sense sostre o amb habitatge insegur o inadequat, en coordinació amb les entitats especialitzades i els ens locals. També l’anàlisi de les necessitats i els recursos destinats a facilitar els processos d’inclusió social de les persones sense llar, o la constitució d’una taula específica en l’àmbit del Grup de Treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya per sistematitzar les dades, elaborar informes, coordinar les accions entre administracions i entitats, i planificar serveis i recursos per abordar el problema.
 
 
Cinc qüestions justifiquen l’elaboració del Pla
 
L'any 2013 (darrera dada oficial disponible) la proporció de persones a Catalunya en situació de risc de pobresa era del 19,8%. Per grups d'edat, el risc de pobresa afectava el 27,3% de la població de menys de 16 anys, el 27,6% de la població de menys de 18 anys, un 19,8% de la població d’entre 16 i 64 anys i el 12,4% de la població més gran de 65 anys. El mateix any, per al conjunt de l’Estat espanyol, la taxa de pobresa es va situar en el 20,4%, i per al conjunt de la Unió Europea (UE27), en el 16,7%.
 
Aquesta situació, a més, està envoltada de diversos aspectes que justifiquen l’elaboració del Pla:
 
-       El context de col·lapse econòmic dels darrers anys ha fet emergir nous perfils i noves realitats de vulnerabilitat sumats als tradicionals.
 
-       Durant els anys de creixement econòmic, Catalunya ja presentava unes taxes de risc de pobresa elevades, la qual cosa evidencia la dimensió estructural del problema. Aquesta realitat exigeix repensar el conjunt de polítiques públiques orientades a la lluita contra la pobresa.
 
-       Els costos socials de la pobresa i l'exclusió social comporten una pèrdua de capital social i econòmic per al conjunt de la societat. Alhora, la desigualtat i l'exclusió social condueixen a comunitats polaritzades i amb un alt nivell de conflicte social.
 
-       El context actual de crisi fa necessari fer una planificació estratègica de les polítiques públiques per garantir una gestió eficient i racional de les finances. En aquesta voluntat s’emmarca el Pla de lluita contra la pobresa i per a la inclusió social.
 
-       Les polítiques públiques redueixen de manera notable el risc de pobresa. L'any 2013 la taxa de risc de pobresa era del 44,1% abans de totes les transferències. Després de pensions de vellesa i supervivència es redueix fins al 29,1% i es queda en el 19,8% després de totes les transferències socials.
 
Amb aquest Pla, per tant, es pretén treballar per enfortir aquells àmbits que permeten debilitar els factors d’exclusió i de vulnerabilitat social. L’impacte i el retorn d’aquesta inversió han de ser entesos en termes de cohesió social per evitar la fractura social i la cronificació dins del sistema de protecció social de les persones en situació d’exclusió o en risc de caure-hi. La inversió social ha de ser vista també com un instrument de promoció i desenvolupament econòmic del país, atès que els serveis socials i el sistema de protecció social en general constitueixen un sector productiu rellevant en el conjunt de l’economia catalana, amb una incidència molt directa en la creació de riquesa i d’ocupació.

Inicia la sessió
Disgrafic ITEC